La Canterina

La Canterina és una òpera còmica en dos actes del compositor Franz Joseph Haydn (1732–1809). És la vuitena òpera del seu catàleg, la més antiga que es conserva íntegra i la primera que Haydn escriu com a mestre de capella del príncep Esterhazy. La Canterina fou estrenada al palau d’Eisenstadt el 1766 en una representació privada. L’estrena pública i oficial tingué lloc el 1767 a Bratislava.
El llibret de La Canterina segueix un text de Domenicco Macchia utilitzat prèviament pels compositors Scirolli (1753), Conforto (1754) i Piccini (1760). L’obra de Haydn però, presenta modificacions respecte al llibret original, atribuïbles al tenor i llibretista Karl Frieberth, que interpretava el paper de Don Pelagio el dia de l’estrena.
La Canterina és una història d’aparences. Els seus protagonistes assumeixen tantes capes d’impostura que els acaba costant de saber qui són en realitat ells mateixos. Pensada com una crítica a les interioritats de l’òpera del segle XVIII, La Canterina és una caricatura de la vanitat i l’ambició dels protagonistes de l’espectacle operístic.
La jove Gasparina rep lliçons de vida d’Apollonia, la seva consellera i mare fictícia, i lliçons de cant de Don Pelagio, el seu professor i pretendent. Quan Don Ettore reapareix a la vida de Gasparina, el futur exitós que ella planejava trontolla.


Música: Joseph Haydn
Llibret: Domenico Macchia
Adaptació al català: Marcel Pascual i Anguera
Direcció d’escena: Jordi Vall
Direcció Musical: Marcel Pascual
Escenografía: Tuttifortepiano
Vestuari i maquillatge: Adriana Núñez
Direcció general i producció: Mª Patricia Mercado R.
Gasparina: Soledad Cardoso, soprano.
Pelagio: Carles Prat, tenor.
Apollonia: Maia Planas, soprano.
Ettore: Matthew Thomson, tenor.